dilluns, 21 de desembre de 2009

AMINATOU HAIDAR

Fa molt anys em vaig adherir a la causa del poble Sahrauí. Amb l'ajuda del col.lectiu de Terrassa, que feia anys que donava suport a aquest poble. A Berga es van fer unes jornades per donar conèixer la seva causa i una problemàtica molt propera a la de Catalunya, la del poble sahrauí. A casa nostra vam acollir diversos homes saharians. Estaven molt cansats de no entrar en una lluita directa amb l'exèrcit marroquí i deien que això els afeblia, perquè, mentre lluitaven, i generalment vencien, els ànims eren forts, els mantenien en esta d'alerta total, els feia sentir vius i combatius. Però que l'espera d'una resolució per part de-les Nacions Unides, els deixatava. Els homes, tots soldats, ja no tenien una missió concreta. I l'espera els deixondia. Tenien por que l'espera interminable del referèndum que sol·licitaven i que e Marroc no acceptava, malgrat les pressions de les Nacions Unides, acabés amb la seva força per lluitar contra el Marroc.
AMINATOU HAIDAR, en posar la seva vida a les mans dels seus eterns botxins i alhora, a la dels Països europeus i també dels EE.UU. ha aconseguit que, durant uns dies, totes les mirades del món l'estiguessin seguint i que la causa per la qual ella arriscava la vida, estigués en un primer pla.
De moment ella ha guanyat la batalla. Però la cara fosca de tots els estats es manté.

Llarga vida a AMINATOU HAIDAR.

Però no serà llarga si tots nosaltres no la recolzem.