Amb aquest Nadal és la cinquanta cinquena vegada que faig cagar el Tió.Vaig començar quan tenia un any i a casa me'n van fer acomiadar als 10 anys. Quan va néixer l'Anna vam reinstaurar la tradició. L'Anna tenia sis mesos escassos, però el vam fer cagar juntament amb uns amics que encara no tenien fills, després ells en van tenir tres de molt seguits i d'aleshores estant l'hem fet cagar tots plegats. Es va morir la meva mare però vam continuar la tradició tots junts. Uns anys més tard els nostres amics van deixar de venir per motius familiars però nosaltres ho vam seguir fent, amb la incorporcació de tres néts. I ara que els néts tenen 14, 12 i 11 anys seguim amb aquest bell costum, la vigília de Nadal i són els xics els que omplen el Tió mentre nosaltres, en una altra habitació esperem el crit de la canalla dient "ja fuma, ja fuma! per abraonar-nos damunt el d'aquest, armats de bastons i fent les cantarelles adients mentre atonyinem amorosament el Tió, un Tió que ve del meu pare. Tota la família esperem aquest dia amb la mateixa il.lusió de quan érem infants. I els adults que, de petits, no van tenir mai Tió, són els que l'esperen amb més il.lusió de tots els adults.Després sopem i la fem petar fins ben tard. Enguany, per motius diversos, hem sopat primer i hem fet el Tió després. La il.lusió i les riallades ham estat les mateixes. Les lletres de les Nadales comencen a flaquejar i haurem de fer un llibret de cançons per l'any vinent.
La vigília de Nadal és quan més gaudim de les festes a casa, quan tots ens tornem a sentir petits, quan avis, pares, fills i néts compartim en un mateix plas i amb la mateixa al·legaria una festa familiar que ens aplega a tots.I això no té preu !
Aquest any, l'Oriol ha fet tot sol el pessebre. La Tanit ha planxat dues estovalles i 12 tovallons a la perfecció. Espero que l'any vinent en Roger prepari la il·luminació de l'arbre de Nadal i dels balcons.
Pel dinar de Nadal vam tornar a ser-hi tots, fins i tot va venir una germana de la Karen, la Debby. Com més som més bé ens ho passem. El tec ens va deixar abaltits i, després de la llarga sobretaula, els adults ens vam anar estirant damunt els matalassos de la sala d'estar del Tió mentre la jovenalla se n'anava a l'altra sala d'estar a jeure als sofàs per mirar la tele o se'n van anar a jugar a l'ordinador. Gran migdiada. Com la del llop que s'havia menjat les sis cabretes. Ja era ben fosc quan tothom va començar a desfilar cap a casa seva. El dia de Nadal vam trobar a faltar a la Tanit que se n'havia anat a Andorra per passar el dia amb el seu pare i la nova família del pare.
Ha estat un Nadal tranquil, harmoniós... feia temps que no em sentia tan feliç.
