dissabte, 15 d’agost de 2009

CATLANS ! JA SÓC AKÍ !

Torno a ser aquí però per poc temps, perquè demà passat me'n vaig de vacances a Irlanda.
La darrera vegada que vaig escriure en el meu blog va ser al març, per dir que havia estat missing a causa d'un accident. Després vaig estar missing a causa de res. Suposo que per l'esforç de reintegrar-me de mica en mica a la vida normal. Sóc una persona que, quan se m'estronquen les oracions trigo moooooooooooooolt temps a retrobar el meu aire. Sóc una perona de rampells que m'han dut massa vegades per mals camins. De vegades per bons camins. Sempre camins atzarosos. No sóc conscient de buscar l'aventura però la cerco inconscientment. I això, tota la vida m'ha portat molts problemes. I no m'agraden els problemes. Ara mateix no sé per què ha canviat el tipus de lletra. Ni sé com retornar a l'inicial. És una mena d'exemple de la meva vida. Hi ha situacions que em sembla que no he buscat però que m'han succeït. Tanmateix això no ha passat perquè sí. He pitjat alguna tecla que ha fet que el tipus de lletra canviés. Però ni que em matéssin no podria dir quina ha estat. Bé, ara aniré tirant amb el que tinc.
Què he fet d'ençà del Març ? Molt i res. Molt cap endins i res que tingui ganes d'explicar.
El més suggeridor ha estat la trobada amb les amigues de fa 50 anys. Les que fa 50 anys que seguim en contacte estret, compartint-ho tot. Ens vam trobar a Gósol, amb en Ballarin, que està sensacional als seus 89 anys. I amb la nostra Xita Parés, que als 20 anys va caure a la caldera de la juventut i es manté com sempre, per dins i per fora.
Però de tot això ja en parlaré quan torni d'Irlanda, quan estigui a Barcelona, quan la Tardor em dugui a l'escalfor de l'Ateneu, a l'escalfor dels records, a les retrobades amb les amigues i els amics, a aquest enyor del passat però que forma part d'un present absolut i perenne.
Fins al setembre.

2 comentaris:

Màncush ha dit...

Bones (i reparadores) vacances!

Mireia ha dit...

Hola Sílvia,
escrius poc però el que escrius ho trobo fantàstic!! Sóc la Mireia Mora, no sé perquè però estic fent com una búsqueda del passat, i fa molts dies que el teu nom no em para de venir al cap, he tingut la necessitat de buscar-te, i encara no sé perquè, i d'alguna manera t'he trobat!!
Suposo que necessito dir-te la importància que va tenir per mi anar a una escola com la que vas crear! Tot i que tot és molt borrós i segurament molts records no corresponen a la realitat del moment i que tendeixo a idealitzar-los, jo només et puc donar les gràcies!!
Molts records des d'Alemanya,
Mireia