divendres, 12 de setembre de 2008

Els amics


Els amics no són els coneguts, ni els companys de feina, ni els veïns. Són aquelles persones que et coneixen a fons, que t'estimen tal com ets, amb qui pots confiar sempre i amb qui ells poden confiar sempre. Els que són capaços de dir-te què has fet malfet mentre t'abracen. Els que pots abandonar un temps indefinit i que, quan hi hi retornes, t'acullen com si res no hagués passat. Els amics són un dó de Déu si creus en Déu, i sinó són un dó de la Vida, gratuït, que no exigeix res i que simplement es dóna i es troba.
Els veritables amics són per sempre. Capegen tots els temporals, gaudeixen de les mars quietes, no obliden els vaixells perduts en altres mars i brinden pels amics retrobats.
Els amics no et jutgen, t'estimen amb els ulls oberts. Els amics t'esperen quan desapareixes i no et qüestionen quan et retroben.
Sóc rica en amics.

2 comentaris:

Anna ha dit...

Be, que puc dir del que escrius...només que no hi puc estar mes dacort!!
A mes, si mesurem la riquesa de les persones com a tal pels amics que tenen, enhorabona, ets milionaria!!

silvia ha dit...

És cert, Anna, sempre m'he sentit molt afortunada per tenir tants amics i amigues de debó i per sempre. N'he perdut alguns al llarg dela meva vida, de vegaddes per culpa meva i de vegades no. Però tenir amics de tota la vida és una riques que, certament, em fa mil.lionària. I m'ha emociona molt poder fer amigues de l'ànima a partir dels cinquanta anys, quan ja no creia que en podria fer més. Amigues com la Lali, l'Àmgela i la Margalida. La Vida pot ser sempre molt rica en amor.