divendres, 12 de setembre del 2008

I ara

I ara jo em trobo com els meu alumnes d'educció infantil. He d'aprendre el llenguatge de la comuniació dels temps actuals. I em sento tan o més perduda que ells. I amb menys neurones actives. No em puc tancar a aquest nou món de la comunicació però vaig amb un "taca.taca" que no sé si serà etern.
Mentre una persona viu mai deixa d'aprendre, però no sé si mai havia hagut de fer front a un repte com el d'avui. I jo m'hi perdo.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La veritat es que molt perduda no et veig, caram ja has fet tres escrits amb poca estona, ets una màquina!!

Laura V ha dit...

Si tingués un bloc per mi, pràcticament no hi hauria res escrit. No sabria què posar-hi!!! Ja em coneixes, amb un si i un no ja faig. O sigui que això del "taca-taca" no deu ser gaire veritat o el tens amb "turbomix"!!
Petons, Laura V.