He estat molts dies sense connexió amb internet. Per tant no he pogut llegir els blogs dels amics ni escriure res en el meu, fins avui. En el blog de la meva filla Anna hi ha un escrit parlant del seu amor per la lectura i, també, un comentari de la meva estimada BLAVA sobre aquest tema.El món únic i màgic de la lectura espero que no l'estronqui mai res, ni la televisió, ni internet ni cap dels avenços actuals ni futurs, tan llaminers. Se n'ha parlat molt d'aquest tema i se'n seguirà parlant. A les escoles es procura promoure la lectura de llibres però no sé si es fa prou bé, perquè les lectures "obligatòries" esdevenen uns "deures" més d'escola, no un plaer desitjat. A mi em sembla que hi ha un error de plantejament de base en la pedagogia d'ensenyar a estimar la lectura. Però això és un tema que ara no vull tractar.
Vaig néixer l'any 1943. Post guerra civil i plena guerra mundial. Hi havia escassetat de tot i un llibre va ser un tresor durant la meva infantesa i la meva adolescència, especialment pels fills únics, com jo, perquè en la lectura hi trobàvem una sortida a la nostra solitud alhora que ens obria horitzons i ens permetia descobrir gent, mons i fer volar la imaginació.
A casa meva es potenciava la lectura però tinc amigues que s'havien d'amagar a la nit sota el llit, per poder llegir amb un espelma, d'amagat dels pares, perquè la lectura era un malbaratament del temps i no aportava res de bo. Aquesta generació va generar grans lectors i en va engendrar una altra d'amants de la lectura.
Jo vaig tenir la gran sort d'anar a una escola francesa, amb una biblioteca que llavors em semblava immensa, on tenia accés a tota mena de llibres. Llibres que triava a l'atzar, llibres que havia de llegir perquè eren de lectura obligaròria a primària o al batxillerat. Recordo que el meu pare es sobtava que jo portés a casa llibres prohibits per la dictadura franquista perquè eren a l'Índex del Vaticà, com és ara "Le rouge et le noire" que jo, com tots els alumnes de la meva classe, llegíem sense trobar-hi res d'anormal. Vaig tenir, doncs, la immensa sort de tenir sempre accés a tota mena de lectures i comptar amb el recolzament dels pares. I això ha fet que la literatura omplís la meva vida en tot moment, en moments feliços, en moments agres, en moments dolorosos, en moments d'esbarjo. Només he trobat un altre art que se m'emporti amb la mateixa intensitat que la literatura, el cinema. Amb la mateixa intensitat però amb diferències òbvies, i que en ser tan òbvies no les explico (o perquè em fa mandra).
Espero que els meus néts i la seva generació gaudeixin del món màgic de la lectura. Aquells que critiquen el Harry Potter que s'ho facin mirar. De segur que no l'han llegit. De segur que no tenen fills o néts. De segur que són uns lletraferits. No sé si s'escriu així però tant se me'n dóna.
Estic farta de literats de cinc estrelles. El que ens cal és una bona cuina de base de lectors, de lectors de butifarra amb seques, de canelons, de vedella amb bolets... que ja arribaran a la nouvelle cuisine, si els ve de gust.
M'adono que em costa no enrabiar-me i no treure la llança contra els molins de vent !
