Els amics no són els coneguts, ni els companys de feina, ni els veïns. Són aquelles persones que et coneixen a fons, que t'estimen tal com ets, amb qui pots confiar sempre i amb qui ells poden confiar sempre. Els que són capaços de dir-te què has fet malfet mentre t'abracen. Els que pots abandonar un temps indefinit i que, quan hi hi retornes, t'acullen com si res no hagués passat. Els amics són un dó de Déu si creus en Déu, i sinó són un dó de la Vida, gratuït, que no exigeix res i que simplement es dóna i es troba.
Els veritables amics són per sempre. Capegen tots els temporals, gaudeixen de les mars quietes, no obliden els vaixells perduts en altres mars i brinden pels amics retrobats.
Els amics no et jutgen, t'estimen amb els ulls oberts. Els amics t'esperen quan desapareixes i no et qüestionen quan et retroben.
Sóc rica en amics.
Els veritables amics són per sempre. Capegen tots els temporals, gaudeixen de les mars quietes, no obliden els vaixells perduts en altres mars i brinden pels amics retrobats.
Els amics no et jutgen, t'estimen amb els ulls oberts. Els amics t'esperen quan desapareixes i no et qüestionen quan et retroben.
Sóc rica en amics.
2 comentaris:
Be, que puc dir del que escrius...només que no hi puc estar mes dacort!!
A mes, si mesurem la riquesa de les persones com a tal pels amics que tenen, enhorabona, ets milionaria!!
És cert, Anna, sempre m'he sentit molt afortunada per tenir tants amics i amigues de debó i per sempre. N'he perdut alguns al llarg dela meva vida, de vegaddes per culpa meva i de vegades no. Però tenir amics de tota la vida és una riques que, certament, em fa mil.lionària. I m'ha emociona molt poder fer amigues de l'ànima a partir dels cinquanta anys, quan ja no creia que en podria fer més. Amigues com la Lali, l'Àmgela i la Margalida. La Vida pot ser sempre molt rica en amor.
Publica un comentari a l'entrada